El 22 de setembre es compleix un any de l’entrada en vigor de la “Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge”, que regula els preus del lloguer a 60 municipis de Catalunya, que han estat declarats com a “Àrees amb mercat d’habitatge tens”.
Aquesta mesura continua fent parlar molt perquè el passat mes de juny el Govern Central la va recórrer al·legant que vulnera les competències estatals, malgrat això, no n’ha sol·licitat la suspensió i per això continuarà vigent fins a nou avís. Diverses fonts indiquen que la raó radica a l’avantprojecte de la futura Llei d’habitatge que el Ministeri de transports, mobilitat i Agenda urbana pretén treure endavant properament.
El Consell de ministres tenis previst debatre sobre aquesta nova proposta el mes de febrer passat, però després de 7 mesos encara no ha succeït, tot i que recentment el govern s’ha compromès a aprovar la Llei d’Habitatge abans del 31 de desembre.
Però allò que genera més debat és si aquesta Llei catalana ha tingut efecte o no doncs amb l’arribada de la pandèmia no és possible precisar si les fluctuacions del mercat han estat arrel d’aquesta mesura o del desajust socioeconòmic que ha portat la COVID-19. Doncs si comparem amb ciutats com Madrid, a on també existeixen zones amb mercat d’habitatge tens però que no estan regulades per aquesta Llei, també han notat l’impacte sobre els lloguers amb resultats semblants als de Barcelona.
Entretant, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat al consell municipal, renovar la declaració d’Àrea de mercat amb habitatge tens, per a la Ciutat Comtal, tal com ho indica la norma.
Calvet, al vostre costat des de l’any 1951.
